Ungla i carn
Carn i ungla
Carn i ungla
El sol llueix darrere nostre
No, no és un amor qualsevol
Aquest és diferent perquè som nosaltres
Carn i ungla
Podem anar on ens vingui de guts
Tan sols depèn de
lo aprop que estiguis de mi
I si la gent mira
Que miri
Jo realment no sé i no m’importa
Carn i ungla
La gent “bé” riu
Si, potser ens camuflem sota parracs
Però tenim alguna cosa que ells mai tindran
Per això, carn i ungla em faré valer
Lluitaré fins el darrer alè
Si ells s’atreveixen a tocar-te un pèl del teu cap
Lluitaré fins el darrer alè
La bona vida ésta allí fora, a algun lloc
Per això, agafa el meu braç, encant
Encara que conec la meva sort massa bé
I probablement no et tornaré a veure
Aquest home encantador
Aquest home encantador
Bicicleta punxada
en un vessant desolat
la naturalesa farà ja un home de mi?
Després en aquest cotxe encantador
aquest home encantador
Perquè consentir les complexitats de la vida
quan el cuir llisca suaument
pel seient del copilot?
Sortiria aquesta nit,
però no tinc gens que posar-me
L’home va dir: “És espantós
que algú tan maco es preocupi per això
Un noi amb ambicions
que mai va saber quin era el seu lloc,
va dir ” Torna l’anell”
(ell en sap tant d’aquestes coses)
Aquest home encantador
Aquest home encantador
Sortiria aquesta nit,
però no tinc res que posar-me
L’home va dir: “És espantós
que algú tan maco es preocupi per això”
Un noi amb ambicions
que mai va saber quin era el seu lloc,
va dir “Torna l’anell”
(ell en sap tant d’aquestes coses)
Quina diferència hi ha?
Quina diferència hi ha?
Tots els homes tenen secrets i aquí va el meu
perquè se sàpiga
hem passat per un infern i altes marees
puc realment confiar en tu?
i ara comences a retrocedir
Les paraules dures es llancen tan fàcilment
però encara m’interposaria davant una bala per tu
Llavors, quina diferència hi ha?
Llavors, quina diferència hi ha?
no n’hi ha cap
però ara te n’has anat
i has de semblar molt vell aquesta nit
El diable trobarà treball per les mans ocioses
Vaig robar i vaig mentir, i perquè?
Perquè tu m’ho vas demanar!
però ara tu em fas sentir avergonyit
perquè solament tinc dues mans
Bé, encara m’agrades
Llavors, quina diferència hi ha?
Llavors, quina diferència hi ha?
no n’hi ha cap
però ara te n’has anat
i els teus prejudicis no et mantindran calent aquesta nit
Per això, ja n’hi ha prou de disculpes
prou de disculpes
estic massa cansat
estic massa malalt i cansat
i em sento malament i malalt aquesta nit.
Però encara m’agrades
El cielo sabe que soy miserable ahora
El cel sap que sóc miserable ara
Era feliç a la confusió d’una hora èbria
però el cel sap que sóc miserable ara
Buscava un treball, i en vaig trobar un
i el cel sap que sóc miserable ara
A la meva vida
perquè dedico temps valuós
a gent a qui tant li fot si estic viu o mort
Dos amants entrellaçats van passaro pel meu costat
i el cel sap que sóc miserable ara
Buscava un treball, i en vaig trobar un
i el cel sap que sóc miserable ara
A la meva vida
perquè dedico temps valuós
a gent a qui tant li fot si estic viu o mort
El que ella em va preguntar al final del dia
Caligula s’hagués ruboritzat
“Has estat massa temps a casa” (ella) va dir
i jo naturalment em vaig esfumar
A la meva vida
perquè somric
a gent a qui li posaria el dit a l’ull
Era feliç en la confusió d’una hora èbria
però el cel sap que sóc miserable ara
“Has estat massa temps a casa” (ella) va dir
i jo naturalment em vaig esfumar
A la meva vida
perquè dedico temps valuós
a gent a qui tant li fot si estic viu o mort
William, realment no va ser res
William, realment no va ser res
La pluja cau fort a la monòtona ciutat
Aquesta ciutat t’ha arrossegat pel sòl
Oh, la pluja cau fort a la monòtona ciutat
Aquesta ciutat t’ha arrossegat pel sòl
I tothom hauria de viure la seva vida
I déu sap que haig de viure la meva
Déu sap que haig de viure la meva
William, William realment no va ser res
William, William realment no va ser res
Com pots estar amb una noia grossa que et dirà:
“Et vols casar amb mi
i si vols, pots comprar l’anell”
Ela no es preocupa per res
“Et vols casar amb mi
i si vols, pots comprar l’anell”
jo no puc somiar amb ningú
Excepte amb mi mateix
William, William realment no va ser res
William, William
Quant aviat és ara?
Quant aviat és ara?
Sóc el fill
i l’hereu
d’una timidesa que és criminalment vulgar
sóc el fill i l’hereu
de res en particular
Tu tanca la boca
com pots dir
que no m’ocupo correctament de les coses
sóc humà i necessito ser estimat
com qualsevol altra persona necessita
Hi ha un club , si vols anar
podries conèixer a algú que realment t’estima
I vas, i et quedes plantat sol
i te’n vas sol
i te’n vas a casa i plores
i et vols morir
Quan dius que va passarà “ara”
bé, a quan exactament et refereixes?
Mira, ja estic esperant massa temps
i tota la meva esperança se n’ha anat…
La germana de Shakespeare
La germana de Shakespeare
Els ossos joves gemeguen
I les roques sota teu et diuen:
“tira el teu esquifit cos a terra, fill!”
Però vaig a trobar-me amb la persona que estimo
Per això, per favor no et posis al meu camí
Perquè vaig a trobar-me amb la persona que estimo
No, Mamà, deixa-m’hi anar!
Els ossos joves gemeguen
I les roques sota teu et diuen:
“tira el teu esquifit cos a terra, fill!”
Però vaig a trobar-me amb la persona que estimo
Per fi! Per fi! Per fi!
Vaig a trobar-me amb la persona que estimo
La-di-da, la-di-da
No, Mamà, deixa-m’hi anar!
No …
Pensava que si tenies
Una guitarra acústica
Llavors significava que eres
Un cantant protestant
Oh, puc somriure sobre allò ara
Però en aquell moment va ser terrible
No, mamà, deixa-m’hi anar
No …
“La hermana de Shakespeare”
Los huesos jóvenes gimen
Y las rocas debajo tuyo te dicen:
“tira tu flacucho cuerpo al suelo, hijo!”
Pero voy a encontrarme con la persona que amo
Por eso, por favor no te pongas en mi camino
Porque voy a encontrarme con la persona que amo
No, Mamá, dejame ir!
Los huesos jóvenes gimen
Y las rocas debajo tuyo te dicen:
“tira tu flacucho cuerpo abajo, hijo!”
Pero voy a encontrarme con la persona que amo
Al fin! Al fin! Al fin!
Voy a encontrarme con la persona que amo
La-di-da, la-di-da
No, Mamá, dejame ir!
No …
Pensaba que si tenías
Una guitarra acústica
Entonces significaba que eras
Un cantante protestante
Oh, puedo sonreir sobre elloo ahora
Pero en aquel momento fue terrible
No, mamá, dejame ir
No …
Aquesta broma ja no és graciosa més
Aquesta broma ja no és graciosa més
Aparca el cotxe al costat de la carretera
hauries de saber que la marea del temps
t’ofegarà
I jo també ho faré
Quan te’n rius de gent
que se sent molt sola
el seu únic desig és morir
bé, ho sento
això no em fa somriure
tant de bo pogués riure-me’n
però aquesta broma ja no és graciosa més
És massa íntim
i està massa prop de l’os
és massa íntim
i està massa prop de l’os
més del que tu mai sabràs
Estava fosc mentre conduïa de camí a casa
I sobre els freds seients de cuir
Bé, de sobte se’m va ocórrer que
després de tot, podria morir amb un somriure a la cara
He vist com això succeïa
a la vida d’altres persones
I ara està passant a la meva
He vist com això succeïa
a la vida d’altres persones
I ara està passant a la meva
El noi amb l’espina al costat
El noi amb l’espina al costat
El noi amb l’espina al costat
darrere de l’odi jeu
un desig criminal d’amor
Com em poden mirar als ulls
i encara no creure’m?
Com poden escoltar-me dir aquelles paraules
i encara no creure’m?
I si no em creuen ara
em creuran algun dia?
I si no em creuen ara
em creuran algun dia?
El noi amb l’espina en el costat
darrere de l’odi jeu
un saquejador desig d’amor
Com poden veure amor als nostres ulls
i encara no creure’ns?
I després de tot aquest temps
no volen creure’ns
I si no ens creuen ara
ens creuran algun dia?
I quan vols viure
Com comences?
Cap on vas?
Qui necessites que ho sàpiga?
El bocamoll ataca de nou
El bocamoll ataca de nou
Carinyo, carinyo, només estava fent broma
quan vaig dir que m’agradaria
clavar-te les dents al cap.
Carinyo, carinyo, només estava fent broma
quan vaig dir que per dret hauries de ser
apallissada al teu llit.
I ara sé com es va sentir Joana d’Arc.
Ara sé com es va sentir Joana d’Arc
quan les flames van aconseguir arribar al seu nas romà
i el seu walkman es va començar a fondre.
Bocamoll, bocamoll
el bocamoll ataca de nou
I no tinc dret a ocupar el meu lloc
a la raça humana.
I ara sé com es va sentir Joana d’Arc.
Ara sé com es va sentir Joana d’Arc
quan les flames van aconseguir arribar al seu nas romà
i el seu audiòfon es va començar a fondre.
Bocamoll, bocamoll
el bocamoll ataca de nou
I no tinc dret a ocupar el meu lloc
a la raça humana.